Josep Espinasa i la ruta de l’exili montcadenc

Coincidint amb el 70è aniversari de l’exili republicà, Esquerra, l’ABI – Ateneu Domingo Fins i El Cim, Centre Excursionista de Montcada i Reixac, vam resseguir les passes dels primers montcadencs que van haver de creuar la frontera l’any 1939. Era un 27 de gener quan l’alcalde de l’època per ERC, Josep Espinasa i Massaguer i la seva esposa, juntament amb amics i col·laboradors com el jutge de pau en aquells moments, en Lluís Pedrola i Briansó i els seus dos fills, Lluís i Rosita, van entrar a França pel coll de Banyuls.

70 anys després doncs, en aquest cas un plujós 31 de gener, quaranta-quatre persones vam viatjar amb autocar fins a Mas Pils (l’Alt Empordà), lloc on les dues famílies van haver d’abandonar els cotxes i gran part de les seves pertinences. La resta del camí calia fer-la a peu. A Mas Pils, en Jordi Sánchez i Escrigas, president d’Esquerra a Montcada i Reixac i en Miquel Àngel Gràcia i Pardo, president de l’ABI – Ateneu Domingo Fins, van glossar la figura de qui va ser un actiu partícip en la vida social i política del nostre municipi, el Sr. Espinasa: regidor l’any 1922 i posteriorment elegit alcalde (càrrec que ocupà entre 1931 i 1933), alhora que també fou president de l’ABI. Per la seva banda, n’Alfred Canals i González, president d’El Cim, Centre Excursionista de Montcada i Reixac, fou l’encarregat de palesar les dificultats que, en aquella època, deuria suposar fer un trajecte a peu per la muntanya, carregats de pertinences i deixant enrere familiars i amics en les circumstàncies en què, a més, es trobava el país.

Fets els parlaments, part del grup va enfilar a peu el coll de Banyuls amb destinació a Banyuls de la Marenda (el Rosselló). La resta, a causa de la pluja, va decidir fer el trajecte amb autocar.

L’acte, més enllà de l’homenatge, tenia també tota una altra vessant: rebre a Banyuls de la Marenda el testimoni en primera persona d’una altra de les persones exiliades a causa de la pèrdua de la República, na Teresa Rebull (Sabadell, 1919), autora i intèrpret de la Nova Cançó i dona lluitadora i compromesa, llavors i ara.

Un refredat, però, no li va permetre sortir de casa per anar al restaurant, motiu pel qual una petita comissió va visitar-la a casa seva. Se li va fer lliurament d’un ram de flors i vam poder conversar amb ella una estona, mostrant-nos en tot moment intactes el seu compromís amb la Catalunya que va haver de deixar i el seu esperit rebel i crític amb l’actual situació política, social i cultural del país. I una queixa principal lligada amb les commemoracions que es fan de l’exili: “es parla del fet, que vam haver de marxar, però no es parla del per què vam haver de marxar: per haver defensat els valors i la legalitat existents i la democràcia!”.

Ja al restaurant, na Neus Vinyals i Fusté, membre d’El Cercle Cultural, va fer lectura d’un escrit redactat per na Rosita Pedrola i Caparrós, que havia travessat la frontera amb el seu pare i el Sr. Espinasa, rememorant els fets d’aquell dia de 1939. En destaca la descripció que fa del fet de com es veien en l’obligació d’anar llençant coses camí del coll de Banyuls per la impossibilitat de dur-les amb ells, com ara “una màquina d’escriure portàtil (era [el Sr. Espinasa] un home ja molt avançat al seu temps)”. També descriu com els habitants de Banyuls de la Marenda es van abocar en ajudar aquests primers exiliats, donant-los menjar i allotjament.

Per altra banda, n’Antoni Orihuela i Segalés, membre de la Fundació Cultural, va fer lectura de la lletra d’una petita cançó que retrata la vida dels refugiats al camp de concentració d’Argelers, escrita per algun d’ells i que, en temps passats, la Rosita Pedrola li n’havia fet lliurament.