CERDANYOLA: Opinión Ciudadana.

Qui sembra vents, recull tempestes

El passat 28 de setembre ens varem assabentar que l’actual Alcalde, Antoni Morral, retirava la seva confiança a la tinent d’alcalde i portaveu municipal de CiU. Obria, de fet, una crisi de governabilitat molt seriosa a la ciutat. Governabilitat, tot sigui dit, que s’arrossega durant tot el mandat per haver optat per una formula de govern que resultava estar en minoria.

Durant l’anterior mandat ja es va establir una formula de govern que bandejava al grup municipal majoritari sortit d’aquella escomesa electoral; mantenint-se també els populars en l’oposició encara que més dialogants.

Ens varen vendre que era degut a un esgotament de la forma de govern socialista i a que s’establia un nou projecte de ciutat La pràctica, però, va ser que l’únic projecte de ciutat realment existent fou el de treure als socialistes al cap davant del govern.

Per la resta de l’acció municipal, que tampoc fou gaire exitosa amb la creació de 3 pàrquings i la urbanització de part del centre, fou una pura continuïtat del model de ciutat que s’estava desenvolupant, posant, això si, actuacions de matís importants en algunes gestions (ampliar la via verda...).

Moment hi haurà de fer una anàlisi mes freda d’aquelles polítiques (conveni de traspàs de sostre al Prat, etc.). En qualsevol cas, a alguna part de la ciutadania ja li semblà be una alternança democràtica de govern. També fou una bona oportunitat per a què el projecte socialista es repensés i es modernitzes.

Les darreres eleccions, però, amb un projecte socialista renovat i un lideratge molt atractiu en la persona d’Antonio Cardenas, la situació canvià.

El resultat electoral demostrava que Cerdanyola continuava essent una ciutat d’esquerres molt majoritàriament i la opció preferida per la seva població tornava a ser la socialista. Iniciativa tragué uns bons resultats, però insuficients per a fer el “sorpasso” a socialistes.

Això provocà que altres grups municipals no poguessin entrar a formar part de l’ajuntament per quedar fagocitats entre aquesta competència entre esquerres.

Desprès de les corresponents estratègies negociadores, quedà clar que Iniciativa i el seu candidat volien mantenir l’alcaldia a qualsevol preu.

Tornaren a aixecar la bandera del nou projecte de ciutat que, a hores d’ara, encara s’evidenciava més com un eslògan buit, i decidiren tornar a pactar amb el centre-dreta català, però formant govern en minoria. Els hi calia, doncs, el recolzament estable del quart grup municipal, el PP. I ho varen aconseguir amb el suport incondicional –tret d’algunes contrapartides, deixem-ho així- del seu cap de llista. Curiós, oi?

Una població que s’ha expressat democràticament com majoritàriament d’esquerres i es forma un govern amb un cert discurs apolític (el que importa es tirar endavant els temes de ciutat i blablabla) però que mantenia l’alcaldia gràcies als grups municipals dretans. Convergència, pel seu cantó, tenia clar que volia recuperar els vots seus que arrossegà Morral i, des d’un inici, va marcar el seu àmbit d’influència de forma clara. Assistíem a la constatació de que més que un govern de coalició, es donaven dos governs treballant a l’hora.

Altre aspecte important que es donà recentment es el relleu del lideratge en el grup municipal popular, que no garanteix una estabilitat en el recolzament a l’actual govern de forma continuada. Les tensions en el govern han estat permanents, les propostes polítiques contradictòries ( escoles bressol, per exemple), la lluita pels recursos ferotge (només cal analitzar l’estat de la despesa consolidada de les diverses àrees), la voluntat de control polític exacerbat (no té cap sentit la quantitat de càrrecs de confiança existents, des d’una perspectiva de gestió), la publicitat exagerada que es realitzà (des de campanyes de banderoles fins a publicacions).

Tot nodrit amb l’il·lusòria idea de que hi haurien diners per a fer front a aquest disbarat, a partir dels ingressos de la Plana del Castell. Aparegué finalment la crisi i es van trencar les lleteres imaginades, i avui el resultat es que segurament estem en un ajuntament fortament arruïnat. La situació era ja insostenible.

Curiosament, gairebé a l’endemà mateix de que el candidat socialista anunciava la seva renúncia, l’alcalde surt amb aquesta destitució. Per què es dona això, em sembla suficientment explicat. El curiós es la forma de fer-ho.

L’alcalde no ha volgut presentar-se com el trencador d’un pacte que, sabia, es donaria amb la seva decisió. Espera que sigui Convergència el qui ho trenqui i ell restar com a víctima. Més esperpèntica resulta la roda de premsa d’Iniciativa on segueixen defensant la bondat del pacte de govern i volent presentar a la portaveu convergent com a dolenta de la pel·lícula, com si això pogués servir d’alguna cosa..

Els fets son, però, que es l’alcalde qui ha generat una crisi de governabilitat.

Una crisi de governabilitat que difícilment es pot refer amb el seu lideratge al front de la ciutat. Ha perdut credibilitat i legitimitat. Sincerament em pregunto, a qui li està fent el pols l’alcalde? Ara es el moment de pensar, posar en primer pla, la ciutat i la seva ciutadania.

Es bo recordar que aquesta ja es va manifestar en les darreres eleccions municipals de forma rotunda i contundent. Els partits polítics i els grups municipals ara tenen la paraula. Esperem que l’actual alcalde, també pel seu bé, faciliti les coses.

Jordi Mena-Cerdanyola.info