Aprova la inclusió de 700 hectàrees del territori al Pla d'espais d'interès natural
La Generalitat ha incorporat finalment gran part de l'espai rural de Gallecs al Pla d'espais d'interès natural (PEIN), després d'anys de reivindicació des del territori. Amb aquesta inclusió, anunciada aquest dimarts 20 d'octubre pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es protegeix de la pressió urbanística un dels antics paisatges més característics de la Plana del Vallès. Aquesta zona d’interès natural, repartida entre el Vallès Oriental i l'Occidental, acull una gran diversitat biològica i riquesa natural, precisament pel manteniment de l'activitat agrícola i la conservació de clapes de bosc i bosquina d'alzinars, i boscos de ribera seguint els cursos fluvials.
Amb la inclusió definitiva al PEIN, el govern català recull a mitges la voluntat dels municipis i la ciutadania que des de fa anys reivindiquen la seva merescuda protecció. Només a mitges perquè el PEIN inclou 698,91 hectàrees de sol no urbanitzable que determinava fa cinc anys el Pla director de Gallecs. Es tracta d'una zona de titularitat pública, gestionada pel Consorci de l'Espai Natural de Gallecs. Però tal i com denuncia la plataforma per la defensa de Gallecs, que agrupa una cinquantena d'entitats i associacions de la plana vallesana, no s'han respectat les 1.090,55 hectàrees proposades en una posterior delimitació. És a dir, que part de l'espai rural de Gallecs queda desprotegit. En referència a això, el conseller Baltasar va afirmar que podrien produir-se futures ampliacions de l'espai natural protegit.
La Generalitat ha incorporat finalment gran part de l'espai rural de Gallecs al Pla d'espais d'interès natural (PEIN), després d'anys de reivindicació des del territori. Amb aquesta inclusió, anunciada aquest dimarts 20 d'octubre pel conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, es protegeix de la pressió urbanística un dels antics paisatges més característics de la Plana del Vallès. Aquesta zona d’interès natural, repartida entre el Vallès Oriental i l'Occidental, acull una gran diversitat biològica i riquesa natural, precisament pel manteniment de l'activitat agrícola i la conservació de clapes de bosc i bosquina d'alzinars, i boscos de ribera seguint els cursos fluvials.
Amb la inclusió definitiva al PEIN, el govern català recull a mitges la voluntat dels municipis i la ciutadania que des de fa anys reivindiquen la seva merescuda protecció. Només a mitges perquè el PEIN inclou 698,91 hectàrees de sol no urbanitzable que determinava fa cinc anys el Pla director de Gallecs. Es tracta d'una zona de titularitat pública, gestionada pel Consorci de l'Espai Natural de Gallecs. Però tal i com denuncia la plataforma per la defensa de Gallecs, que agrupa una cinquantena d'entitats i associacions de la plana vallesana, no s'han respectat les 1.090,55 hectàrees proposades en una posterior delimitació. És a dir, que part de l'espai rural de Gallecs queda desprotegit. En referència a això, el conseller Baltasar va afirmar que podrien produir-se futures ampliacions de l'espai natural protegit.
Els defensors de Gallecs també critiquen que la inclusió de Gallecs al PEIN no eviti el pas d'infraestructures pel territori i, per aquest motiu, reclamen la declaració de Gallecs com a paratge natural d'interès nacional (PNIN) per protegir realment aquest espai rural. La plataforma per la defensa de Gallecs ha presentat diverses al·legacions al pla territorial metropolità i s'oposa, entre altres actuacions, a l'ampliació de la C-155 i a qualsevol traçat que afecti aquest territori. I és que el PEIN, ho va reiterar aquest dimarts Baltasar, garanteix el manteniment de les explotacions agrícoles que es desenvolupen a la zona i la conservació dels boscos, però no exclou definitivament -tal i com reclamen els defensors de Gallecs- ni la construcció de noves carreteres ni l'ampliació de les infraestructures ja existents.
Una mínima protecció que s'ha fet esperar
La decisió sobre el futur de l'espai rural de Gallecs s'ha anat endarrerint des dels anys 70, època en què es va constituir la primera comissió per a la defensa de Gallecs, un territori amb una llarga història, que va ser expropiat pel govern franquista per tal de construir-hi una ciutat dormitori. Des de fa dècades, diverses entitats de la plana vallesana es mobilitzen per intentar preservar l'espai situat entre set municipis: Mollet del Vallès, Lliçà d'Amunt, Parets del Vallès i Lliçà de Vall (Vallès Oriental); i Palau-solità i Plegamans, Santa Perpètua de Mogoda i Montcada i Reixach (Vallès Occidental).
info y foto: Aravalles.cat
info y foto: Aravalles.cat
No hay comentarios:
Publicar un comentario