El de Loquillo va ser el concert més seguit del pavellóFoto: J.R.Urbano
http://www.cerdanyola.info/noticies/noticia17674.html
XXII Festival Internacional Blues de Cerdanyola 2009
Video: Cerdanyola.info/Cràtor Produccions
Cerdanyola acomiada els seus dies bluesers tancant la vintidosena edició del seu festival amb un sol de justícia i moltes hores de música en la festa barbacoa.
Han estat dies en que la ciutat ha canviat la seva fesomia, especialment la nocturna, amb concerts i concerts, però també amb sopars de blues o vestint els aparadors de la ciutat amb creativitat i imaginació.
Les actuacions als bars de la ciutat, l’anomenat off-festival, manté les essències blueseres d’un certamen que tradicionalment obre el programa oficial aprofundint en les arrels espirituals del gènere amb la nit gospel a l’església. Una vetllada que completaven tres dels bluesmen més reconeguts del país: el guitarrista Amadeu Casas, l’harmonicista Joan Pau Cumellas i el pioner Quico Pi de la Serra. I és que el membre dels setze jutges considera que la música blues no és exclusiva de la riba del Mississippí sinó que "és tan nostra com de qualsevol".
Els concerts al pavelló obrien el festival a altres ritmes, no tan ortodoxos dins el gènere. Els organitzadors presentaven aquesta edició com la de l’evolució del blues al rock i el fet és que fa temps que han ampliat el festival a altres ritmes de la música negra. Oriol Carbonell, director artístic del festival, indica que la majoria de festivals han apostat "per l'eclecticisme" per tirar endavant.
La primera nit del festival va ser la del soulman de Tennesee Charles Walker acompanyat d'una potent banda amb tocs funkis que ha telonejat mites com James Brown, Etta James o Wilson Picket és una bona mostra d’aquesta estils de música negra.
Però la gran estrella de la nit, fins i tot els organitzadors, era el baixista del Camerún Richard Bona. Carbonell remarca el seu virtuosisme musical.
La nit del rock per excel.lència era la de dissabte. Linda Gail Lewis demostrava que l’energia incendiària i l’amor pel rockabilly de seu llegendari germà Jerry Lee és qüestió genètica. Per al director del festival, el seu concert va ser una sorpresa agradable en qué es va fer un recorregut pels clàssics del rock&roll. I l’estrella del certamen, Loquillo, va demostrar que el seu intent d’esdevenir un elegant crooner en la seva maduresa no li ha fet oblidar que ha arribat aquÍ per tenir un dels més importants repertoris de cançons del rock estatal. Carbonell destaca que va mostrar la seva capacitat de líder durant més de dues hores d'espectacle. Les Poutrelles Fever posaven final al dissabte del festival amb un swing frenètic matisat per la chanson.francesa
El sol va lluir per fer del dia de diumenge una autèntica festa popular de la Barbecue&Blues: concerts a l’aire lliure, passejos en familia, un tros de gespa on seure amb els amics, l’oportunitat de triar i remenar entre antics i oblidats vinils, i, com no, la de refer-se amb un bon dinar de campanya. I tot això amb hores i hores de guitarra; les de David Muñoz amb Gnaposs; els irlandesos The Deans, sota la influència de Peter Green, Cream i Rory Gallagher; l'energètic nordamericà Nick Curran amb una banda formada per músics catalans de prestigi com el saxofonista Dani Nel.lo; o la Demian Band, que té com a líder al gitarrista argentí Demián Domínguez. I per tancar la festa, la mestissa i aflamencada veu i guitarra de Chico Ocaña.
Adéu festival 2009, benvinguda sigui l'edició del 2010.
Cerdanyola.info
XXII Festival Internacional Blues de Cerdanyola 2009
Video: Cerdanyola.info/Cràtor Produccions
Cerdanyola acomiada els seus dies bluesers tancant la vintidosena edició del seu festival amb un sol de justícia i moltes hores de música en la festa barbacoa.
Han estat dies en que la ciutat ha canviat la seva fesomia, especialment la nocturna, amb concerts i concerts, però també amb sopars de blues o vestint els aparadors de la ciutat amb creativitat i imaginació.
Les actuacions als bars de la ciutat, l’anomenat off-festival, manté les essències blueseres d’un certamen que tradicionalment obre el programa oficial aprofundint en les arrels espirituals del gènere amb la nit gospel a l’església. Una vetllada que completaven tres dels bluesmen més reconeguts del país: el guitarrista Amadeu Casas, l’harmonicista Joan Pau Cumellas i el pioner Quico Pi de la Serra. I és que el membre dels setze jutges considera que la música blues no és exclusiva de la riba del Mississippí sinó que "és tan nostra com de qualsevol".
Els concerts al pavelló obrien el festival a altres ritmes, no tan ortodoxos dins el gènere. Els organitzadors presentaven aquesta edició com la de l’evolució del blues al rock i el fet és que fa temps que han ampliat el festival a altres ritmes de la música negra. Oriol Carbonell, director artístic del festival, indica que la majoria de festivals han apostat "per l'eclecticisme" per tirar endavant.
La primera nit del festival va ser la del soulman de Tennesee Charles Walker acompanyat d'una potent banda amb tocs funkis que ha telonejat mites com James Brown, Etta James o Wilson Picket és una bona mostra d’aquesta estils de música negra.
Però la gran estrella de la nit, fins i tot els organitzadors, era el baixista del Camerún Richard Bona. Carbonell remarca el seu virtuosisme musical.
La nit del rock per excel.lència era la de dissabte. Linda Gail Lewis demostrava que l’energia incendiària i l’amor pel rockabilly de seu llegendari germà Jerry Lee és qüestió genètica. Per al director del festival, el seu concert va ser una sorpresa agradable en qué es va fer un recorregut pels clàssics del rock&roll. I l’estrella del certamen, Loquillo, va demostrar que el seu intent d’esdevenir un elegant crooner en la seva maduresa no li ha fet oblidar que ha arribat aquÍ per tenir un dels més importants repertoris de cançons del rock estatal. Carbonell destaca que va mostrar la seva capacitat de líder durant més de dues hores d'espectacle. Les Poutrelles Fever posaven final al dissabte del festival amb un swing frenètic matisat per la chanson.francesa
El sol va lluir per fer del dia de diumenge una autèntica festa popular de la Barbecue&Blues: concerts a l’aire lliure, passejos en familia, un tros de gespa on seure amb els amics, l’oportunitat de triar i remenar entre antics i oblidats vinils, i, com no, la de refer-se amb un bon dinar de campanya. I tot això amb hores i hores de guitarra; les de David Muñoz amb Gnaposs; els irlandesos The Deans, sota la influència de Peter Green, Cream i Rory Gallagher; l'energètic nordamericà Nick Curran amb una banda formada per músics catalans de prestigi com el saxofonista Dani Nel.lo; o la Demian Band, que té com a líder al gitarrista argentí Demián Domínguez. I per tancar la festa, la mestissa i aflamencada veu i guitarra de Chico Ocaña.
Adéu festival 2009, benvinguda sigui l'edició del 2010.
Cerdanyola.info
No hay comentarios:
Publicar un comentario