El Punt: La Montcada d'en Ramon Calduch

el teu carrer
No va néixer a Montcada, com sí que ho van fer els seus germans petits, Quimet i Minguet, perquè el seu part era de natges i s'esperava complicat. Però el cantant melòdic Ramon Calduch i Gimeno (1928-2008) va viure fins als anys seixanta a Montcada i Reixac, el seu poble. Primer ho va fer al número 27 del carrer de Jaume I, on hi havia la casa familiar (ara un bloc de pisos enganxat a un altre bloc de pisos), i més tard, ja casat amb la Pepita Mayol, al carrer Masia de Montcada Bifurcació.
El carrer de Jaume I, on fins fa 30 anys encara hi havia més cases baixes que blocs de pisos –i no com passa ara–, Calduch va consolidar algunes de les seves més estretes amistats, les que el van unir per tota la vida amb el Marcel Jové, el Francisco de Ca la Pagesa, en Domingo Carrasco, que va morir fa poc, o els germans Tit i Pitu Vilalta, entre altres veïns del barri.
«El meu germà sempre va estar molt lligat amb el barri perquè llavors, com que la gent no tenia televisió, s'havia de distreure al carrer», explica el germà petit, Minguet, que viu al carrer Santiago Rusiñol de Montcada. El barri a què es refereix Minguet estava format llavors pel triangle comprès entre els carrers Clavell, Jaume I i Santiago (abans no es deia Santiago Rusiñol, sinó Santiago a seques) i tot eren cases baixes amb pati, camps i alguna casa de pagès i una gran vaqueria al carrer Santiago, que es va mantenir activa fins als anys setanta. «Al carrer Jaume I només hi havia la nostra filera de cases i davant ja no hi havia res més que camps», recorda Minguet Calduch, avui jubilat. «La canalla anava a jugar i a nedar al riu, perquè la llera quedava al mateix nivell que les cases, abans tothom aprenia a nedar al Besòs», diu, «i anava a la muntanya de Reixac, a la font del Tort i a les masies del voltant, però tot va canviar a partir dels aiguats del 1962 i el barri no va tornar a ser el mateix, el van transformar».
«El meu germà era molt imaginatiu i ja de petitet tenia molta afició a cantar», explica. De fet, l'afició al cant, al qual va dedicar la seva vida i li va donar tants èxits, la devia als seus pares, que «tenien molt bona veu» i cantaven sarsueles a l'Associació Beneficoinstructiva (ABI), el teatre del centre de Montcada. «Va començar a cantar en cors de criatures a La Salle –cantaven caramelles– i també a l'Escolania de Montcada, però un professor va animar els pares a apuntar-lo a estudiar solfeig perquè tenia qualitat», diu. De ben jove, Calduch va treballar a la fàbrica Aismalibar (ara a un pas del tancament definitiu), com gairebé mig poble de Montcada, «però en anar al servei militar a Tarragona, aprofitava per cantar als pobles del costat i l'orquestra Bristols li va fer el primer contracte i ja mai més va tornar a treballar a l'Aismalibar». Afortunadament per a totes les generacions que van aprendre a estimar amb les cançons de Ramon Calduch.

Ramon Calduch i Gimeno
Nascut el 5 de novembre del 1928 a l'hospital Clínic de Barcelona (el nadó venia de natges i va ser necessària l'hospitalització),
Ramon Calduch va viure la seva infantesa i joventut en una Montcada i Reixac feta de cases baixes i camps que s'estenien fins a la llera del riu Besòs.
Una Montcada avui perduda i gairebé desconeguda.
eva garcia pagán- El Punt.com