Èxit d’afluència de públic en la inauguració de l’itinerari Modernista

Dimecres, 21 d'abril, al voltant de 70 alumnes i participants de Voluntariat per la llengua, en col·laboració amb el Museu Municipal, van fer un itinerari per alguns dels edificis més emblemàtics de la Montcada modernista, a càrrec de Dani Moly, dinamitzador del Museu Municipal de Montcada, que va acabar a la Casa de les Aigües.
L'itinerari va començar a la façana de la Casa de la Vila. Algunes famílies d’estiuejants es vincularen progressivament amb projectes relacionats amb la millora social i cultural de la vila. Els trobem finançant una nova església de Sant Engràcia ( projecte del 1888 d’un Enric Sagnier també estiuejant ), col·laborant en la restauració de l’ermita del turó i en l’equipament de la nova Casa de la Vila l’any 1918.
El projecte de la Casa de la Vila va ser encarregat al mestre d’obres Josep Graner i Prat, el qual en va presentar plànols al 1907. L’edifici proposat era molt diferent al que veieu avui dia. La proposta inicial aprofitava l’estructura d’unes cases ja existents en el carrer major, i proposava la remunta del pis i la façana resolta en llenguatge modernista. Però, el projecte no es va executar per manca de pressupost fins el 1918, amb una façana molt més austera i on la riquesa modernista del primer projecte donava pas a una simetria i una composició més pròpies del noucentisme amb elements historicistes.
L’itinerari va continuar per la part posterior de la Casa de la Vila, el carrer Domingo Fins, a l’edifici conegut com l’antic Hospital, per les cases Rufí, Santaló i Fins. El Carrer déu el seu nom a Domingo Fins i Segarra, propietari de la Torre Fins i d’altres solars i edificis del nucli urbà i considerat com un dels grans benefectors del poble de Montcada, ja que va cedir al municipi el Café Colón ( anomenat en aquella època el casino dels senyors, que esdevindrà en l’Associació Benèfica Instructiva, ABI ), l’edifici que havia d’acollir un hospital, la Plaça Lluís Companys o Plaça de l’Envelat i les grans portes de fusta amb ferro forjat de l’Ajuntament vell. L’estiuejant Domingo Fins, va sufragar la construcció d’un hospital i asil per als pobres. Aquest “hospital i alberg per als pobres de la vila” va ser encarregat per Fins a l’arquitecte Joan Maymó i Cabanellas, que l’any 1918 va dissenyar una façana neoclàssica. El plànols del projecte ( façana, planta i pis ) mostren la distribució interior dels hospitals de l’època: dues sales separades per als interns, una per als homes i una altre per a les dones, amb els seus corresponents rentadors. L’edifici, que no va fer mai les funcions d’hospital, va ser cedit al municipi l’any 1924. Va ser utilitzat anys més tard com a caserna dels Mossos d’Esquadra i finalment de la Guàrdia Civil. Actualment s’utilitza com a serveis municipals.
L’Itinerari va continuar pel Carrer Major, on es van mostrar les cases Vila (actual Kctus i Cafè Montcada), Cuiàs i Massagué. Els nous models arquitectònics incorporats al paisatge urbà de Montcada com a conseqüència de l’aparició de les colònies d’estiueig van significar un estímul per a l’arquitectura tradicional de la vila, on hi predominava la casa de cós. Són construccions entre mitgeres de planta rectangular i cobertes amb teulada de doble vessant. Evolucionada a partir de la casa agrícola, el seu interior incorporava a la planta baixa l’estable o, en alguns casos, el taller artesà, i a la planta pis, un distribuïdor, la cuina i les habitacions ( dues o tres ).

La influència de la nova arquitectura d’estiueig es va manifestar en un interès creixent per la millora d’aquestes construccions tradicionals. Sota la direcció del mestre d’obres Josep Graner es va dur a terme la reforma i remunta de moltes d’aquestes cases, amb una estètica que resseguia els nous cànons imposats per l’arquitectura d’estiueig. Les cases tradicionals van créixer en alçada, van variar la distribució interior i van embellir la façana amb balcons, esgrafiats i decoració a l’entorn de les obertures. El carrer Major encara conserva exemples interessants d’aquesta transformació, com el rengle de cases format pels números 93,95 i 97. Davant d’aquests, hi destaca la casa Cuiàs ( nº90 ) i la casa Massagué ( nº92 ).
La Torre Vila és un dels exemples més interessants i reeixits d’arquitectura modernista a Montcada i Reixac, construïda l’any 1907 per Ramon Vila i Costa, comerciant en fustes i veí de Barcelona, com a habitatge d’estiueig per a ell i la seva família, és encara avui un compendi de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants a finals del segle XIX i principis del XX. De volumetria potent, és resolta amb la combinació d’antics oficis ( maó vist, rajoles, vidres i ferros forjats ).
La Torre Vila és el resultat de l’addició d’una torre d’estiueig aïllada amb jardí, on el 1939 el propietari va manar construir un cinema (avui dia edifici d’oficines); una discoteca i de transformar els baixos en comerç.
Un cop al carrer de Colon, el Cafè Colon, la Casa Casamada i l'antiga cerveseria (Casa Larratea) van ser la propera parada de l'itinerari.
El recorregut va acabar a la Casa de les Aigües, joia de l’arquitectura industrial modernista, i molt important per l’àmbit de l’arqueologia industrial per la seva maquinària de vapor (només es conserven tres d'aquestes característiques a tot el món). S'hi van visitar la Sala dels pous, la Casa del maquinista i la Sala de màquines.
Dani Moly Fernández