.jpg)
Video: Cerdanyola.info/Cràtor ProduccionsEls 24 projectes que l'Ajuntament presenta al Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOS), conegut com FEIL 2 o Pla Zapatero, van ser els protagonistes d'un Ple Municipal en què també va haver força debat sobre les expropiacions i les al·legacions al projecte de declaració de Parc Natural de Collserola.
La creació de zones WI FI municipals i desplegament de xarxa de fibra òptica; la millora de les instal·lacions tèrmiques de l’Ajuntament, l'Ateneu i dels centres educatius Jeroni Moragas i Serraperera i la renovació d’enllumenat públic i eficiència energètica al barri de Serraperera són els projectes amb més pressupost dels aprovats ahir al Ple de l'Ajuntament que es presenten al Fons FEOS. Cerdanyola rebrà 6.323.523 euros en aquesta convocatòria: 5.056.284 euros es destinaran a inversions i 1.267.239 euros es dedicaran a actuacions d'interès social.
La creació de zones WI FI municipals i desplegament de xarxa de fibra òptica; la millora de les instal·lacions tèrmiques de l’Ajuntament, l'Ateneu i dels centres educatius Jeroni Moragas i Serraperera i la renovació d’enllumenat públic i eficiència energètica al barri de Serraperera són els projectes amb més pressupost dels aprovats ahir al Ple de l'Ajuntament que es presenten al Fons FEOS. Cerdanyola rebrà 6.323.523 euros en aquesta convocatòria: 5.056.284 euros es destinaran a inversions i 1.267.239 euros es dedicaran a actuacions d'interès social.
El govern municipal explica que altres projectes plantegen millores en l’accés digital dels ciutadans, la implantació de panells multimèdia d'informació ciutadana i millores de la mobilitat, accessibilitat i seguretat viària a diversos carrers i zones de la ciutat. També hi haurà actuacions al clavegueram i al Mercat Municipal de Serraperera. L'alcaldessa, Carme Carmona, indica que són projectes amb atenció social i que equilibren la ciutat.
Des d'Iniciativa per Catalunya-Verds/Esquerra Unida i Alternativa (ICV/EuiA), el seu portaveu, Jordi Miró, considera que els projectes són "necessaris, però altres també ho són" i manifesta que tenen poc pes social. Miró, que anunciava un "sí crític", destacava que al llistat plantejat per l'anterior govern al mes de novembre hi havia actuacions com l'ampliació de la residència Casal d'avis de Canaletes, la instal·lació d'un ascensor al Casal de Joves, actuacions a la zona esportiva Fontetes o l'escola-bressol de La Farigola.
L'alcaldessa va defensar les actuacions socials del projectes dels fons FEOS i va posar com exemple millores a centres educatius, com La Sínia o Aulos, i centres cívics, com els de Bellaterra o Montflorit, o la reforma d'un habitatge de La Clota per fer una residència assistida.
Pel que fa a l'escola-bressol de La Farigola, Carmona manifesta que el govern anterior la va incloure en un llistat que tenia un cost total de 16 milions d'euros, inassolible amb uns fons de 6 milions. L'alcaldessa indica que l'actuació de l'anterior govern va suposar "haver perdut diferents convenis" que haurien ajudat a finançar l'escola-bressol i que incorporar-la a aquests fons estatals, amb un cost d'1'7 milions, suposaria condicionar tots els altres projectes.
El portaveu del Partit Popular (PP), Manuel Buenaño, es congratulava que els projectes s'aprovessin al Ple i que s'haguessin acceptat propostes populars com una actuació a Canaletes. No obstant això, considera equivocats alguns projectes, especialment el carril bici de sant Casimir a l'avinguda de l'Argentina que, afirma, té una "forta oposició veïnal" perquè generarà problemes de mobilitat.Altres projectes que no comparteix el PP són una rotonda al carrer de Can Pallarès o una actuació que considera reduïda d'enllumenat a Serraparera.
El punt es va aprovar per unanimitat.
El portaveu del Partit Popular (PP), Manuel Buenaño, es congratulava que els projectes s'aprovessin al Ple i que s'haguessin acceptat propostes populars com una actuació a Canaletes. No obstant això, considera equivocats alguns projectes, especialment el carril bici de sant Casimir a l'avinguda de l'Argentina que, afirma, té una "forta oposició veïnal" perquè generarà problemes de mobilitat.Altres projectes que no comparteix el PP són una rotonda al carrer de Can Pallarès o una actuació que considera reduïda d'enllumenat a Serraparera.
El punt es va aprovar per unanimitat.
El debat de les expropiacions
El segon gran debat del Ple va ser sobre les expropiacions, a causa de la notificació d'una sentència que obligava inicialment a pagar a l'Ajuntament 1.082.530 euros. La sentència és de juliol passat i, segons denunciava la regidora d'Urbanisme, Laura Martínez, els interessos acumulats faran que finalment s'hagi d'abonar 1'5 milions per expropiar aquests terrenys al carrer de la Independència, al costat del descampat de Flor de Maig. Martínez reconeix que el govern anterior estava preocupat per les expropiacions, però era "una preocupació mal resolta" i sense "prou coratge" per solucionar el tema: El regidor d'ICV/EuiA, i un dels responsables de Territori a l'anterior govern, Rafael Bellido defensa la seva actuació en relació a les expropiacions, obligades per la normativa, i després d'una etapa anterior on, afirma, "només es van dilatar els processos". Bellido indica que es va actuar per evitar les expropiacions amb terrenys d'equipaments i només tenir que expropiar les de zona verda; es va fer un mapa de possibles espais afectats; es va preveure una partida d'inversions per adquirir sòl amb cost assumible; i es van fer plans urbanístics per evitar la sol·licitud d'expropiació de propietaris.
Segons Bellido, un d'aquests plans afectava a aquest terreny amb la construcció prevista d'una biblioteca i un col·legi i d'una zona enjardinada a canvi de permetre fer tres edificis d'habitatges. Bellido explica que es va incorporar al projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) per agilitzar la tramitació, però no es va aprovar "pel tacticisme del PSC i perquè CiU es va desdir".
La portaveu de CiU, Consol Pla, va afirmar el seu suport al projecte de Flor de Maig, però va ratificar la seva oposició a un projecte de l'ARE que "suposava fer 1.100 habitatges i crear una barrera a la ciutat". Segons Pla, ICV/EuiA no va voler tirar endavant l'actuació a Flor de Maig fóra de l'ARE.
Altre tema urbanístic destacat va ser el d'una modificació urbanística a la zona del riu Sec per incorporar en un mateix document, a petició de la Generalitat, les qüestions urbanístiques i les actuacions de desamiantatge. Laura Martínez recordava que és un espai estratègic on hi haurà equipaments esportius i educatius i on Cerdanyola ha de ser pionera en el desamiantatge.El punt es va aprovar per unanimitat, mentre que a una modificació a Bellaterra, en relació a alineacions de carrer al costat de Camí Antic de Sant Cugat, es va abstenir el regidor no adscrit Antonio González.
Segons Bellido, un d'aquests plans afectava a aquest terreny amb la construcció prevista d'una biblioteca i un col·legi i d'una zona enjardinada a canvi de permetre fer tres edificis d'habitatges. Bellido explica que es va incorporar al projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) per agilitzar la tramitació, però no es va aprovar "pel tacticisme del PSC i perquè CiU es va desdir".
La portaveu de CiU, Consol Pla, va afirmar el seu suport al projecte de Flor de Maig, però va ratificar la seva oposició a un projecte de l'ARE que "suposava fer 1.100 habitatges i crear una barrera a la ciutat". Segons Pla, ICV/EuiA no va voler tirar endavant l'actuació a Flor de Maig fóra de l'ARE.
Altre tema urbanístic destacat va ser el d'una modificació urbanística a la zona del riu Sec per incorporar en un mateix document, a petició de la Generalitat, les qüestions urbanístiques i les actuacions de desamiantatge. Laura Martínez recordava que és un espai estratègic on hi haurà equipaments esportius i educatius i on Cerdanyola ha de ser pionera en el desamiantatge.El punt es va aprovar per unanimitat, mentre que a una modificació a Bellaterra, en relació a alineacions de carrer al costat de Camí Antic de Sant Cugat, es va abstenir el regidor no adscrit Antonio González.
Al.legacions al projecte de Parc de Collserola
El tercer gran tema a debat va ser les al·legacions al projecte de declaració de Parc Natural de Collserola que ha presentat l'Ajuntament. La regidora d'Urbanisme explica que s' ha presentat dues al·legacions. Una demana l’ajustament del límit del parc segons la cartografia més detallada de la que es disposa pel que fa al planejament urbanístic de l’Ajuntament cerdanyolenc. La segona fa referència a la inclusió en el projecte de tres espais de regulació especial (ERE) com a equipaments i portes d’accés al parc. Aquests tres espais són a la zona de Can Catà i can Canaletes, a l'espai de Montflorit i Can Cerdà i al sector de la Plana del Castell.
Laura Martínez manifesta que l'objectiu es no perdre l'autonomia municipal pel que fa a l'ordenació urbanística en zones vinculades amb la trama urbana existent. Martínez indica que sempre "amb ús com a sol no urbanitzable": Rafael Bellido mostrava la seva discrepància. El regidor d'Iniciativa afirma que l'Ajuntament de Cerdanyola ha passat "d'estar al capdavant en la defensa de la preservació de Collserola a estar al furgó de cua". Segons Bellido, la figura urbanística de l'ERE permetria fer equipaments i fins i tot tenir "presència significativa d0habitatges" en aquests tres espais.Martínez remarca que "no hi ha cap voluntat d'edificar", sinó només tenir prudència i preservar l'autonomia municipal. Posteriorment, a l'anomenat plenillo d'intervenció de la ciutadania, Rosa Guallar, de Cerdanyola Via Verda, va mostrar la seva preocupació "per una notícia colpidora que provoca inseguretat" ja que els ERE "no són per preservar, sinó per construir". Martínez va demanar tranquil·litat i va reiterar que "no hi haurà habitatges".
Laura Martínez manifesta que l'objectiu es no perdre l'autonomia municipal pel que fa a l'ordenació urbanística en zones vinculades amb la trama urbana existent. Martínez indica que sempre "amb ús com a sol no urbanitzable": Rafael Bellido mostrava la seva discrepància. El regidor d'Iniciativa afirma que l'Ajuntament de Cerdanyola ha passat "d'estar al capdavant en la defensa de la preservació de Collserola a estar al furgó de cua". Segons Bellido, la figura urbanística de l'ERE permetria fer equipaments i fins i tot tenir "presència significativa d0habitatges" en aquests tres espais.Martínez remarca que "no hi ha cap voluntat d'edificar", sinó només tenir prudència i preservar l'autonomia municipal. Posteriorment, a l'anomenat plenillo d'intervenció de la ciutadania, Rosa Guallar, de Cerdanyola Via Verda, va mostrar la seva preocupació "per una notícia colpidora que provoca inseguretat" ja que els ERE "no són per preservar, sinó per construir". Martínez va demanar tranquil·litat i va reiterar que "no hi haurà habitatges".
Mocions i altres temes
En altres qüestions, el govern va informar al Consistori del recurs interposat contra la decisió del ministeri d'Economia per haver reconegut a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) beneficis fiscals en l'Impost de Béns Immobles (IBI) del 2008 que suposen que l'Ajuntament deixa de cobrar 1.138.340 euros. Per unanimitat es van aprovar diferents sol·licituds de beneficis fiscals sobre l'Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), especialment per la conservació de façanes del carrer de Sant Ramon, obres declarades d'utilitat pública pel seu interès patrimonial.
No hi havia el mateix acord en l'actualització de l'aportació municipal al contracte de servei de transport públic amb Marfina Bus que suposa una despesa suplementària de 18.413 euros. L'aportació anual és de 576.966 euros, xifra que el regidor no adscrit Antonio González considera un malbaratament ja que defensa que la gestió hauria de ser directament municipal. El aprovava dues mocions, una per unanimitat, la de solidaritat amb el poble haitià pels efectes del terratrèmol. El regidor de Cooperació, Alfons Escoda, feia una crida a la participació en la campanya Coopera amb Haití impulsada per diverses entitats i l'Ajuntament i que tindrà el seu punt culminant demà en l'acte central celebrat pel matí a la plaça de l'abat Oliba i per la tarda en un concert a l'Ateneu.
La segona moció es va aprovar, però ICV/EuiA es va abstenir. D'acord a aquesta moció l'Ajuntament commemorarà cada 27 de gener el Dia de la memòria de l'Holocaust i de la Prevenció de Crims contra la Humanitat. Alfons Escoda va manifestar que a Europa van néixer l'antisemitisme i el colonialisme i va recordar la presència a la Cerdanyola del temps de la Segona Guerra Mundial d'una família jueva que havia fugit del nazisme i que va tenir que marxar de la ciutat perquè a Cerdanyola "també havia un ambient irrespirable".
La regidora d'ICV/EuiA Carmen Rebollo va demanar la incorporació d'un punt a la moció per considerar que només es referia al genocidi sobre el poble jueu, però no incorporava altres genocidis i crims de guerra , entre els que va esmentar els que pateixen a Iraq i Afganistan, l'actuació d'Israel sobre Palestina o els pobles indígenes. El punt no es va incorporar a la moció i finalment el grup d'Iniciativa es va abstenir.
En el torn de precs i preguntes, el portaveu del PP Manuel Buenaño va mostrar la seva preocupació pel retard en la construcció de l'estadi de futbol de la Plana del Vallès per la seva situació en terrenys afectats per l'abocador de Can Planas i els problemes que provoca això en el funcionament del Cerdanyola Futbol Club.
En el torn del plenillo, Carles Escolà, integrant de la Plataforma en defensa de la sanitat pública, va preguntar per la possible privatització de la gestió del CAP La Farigola, cosa que va negar el regidor de l'Àrea d'Atenció a les persones i benestar social. Josep Tarrés afirma que l'Institut Català de la Salut planteja un canvi d'organització interna amb més capacitat de gestió en els professionals, però en cap cas privatització. Cerdanyola.info
En altres qüestions, el govern va informar al Consistori del recurs interposat contra la decisió del ministeri d'Economia per haver reconegut a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) beneficis fiscals en l'Impost de Béns Immobles (IBI) del 2008 que suposen que l'Ajuntament deixa de cobrar 1.138.340 euros. Per unanimitat es van aprovar diferents sol·licituds de beneficis fiscals sobre l'Impost de Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO), especialment per la conservació de façanes del carrer de Sant Ramon, obres declarades d'utilitat pública pel seu interès patrimonial.
No hi havia el mateix acord en l'actualització de l'aportació municipal al contracte de servei de transport públic amb Marfina Bus que suposa una despesa suplementària de 18.413 euros. L'aportació anual és de 576.966 euros, xifra que el regidor no adscrit Antonio González considera un malbaratament ja que defensa que la gestió hauria de ser directament municipal. El aprovava dues mocions, una per unanimitat, la de solidaritat amb el poble haitià pels efectes del terratrèmol. El regidor de Cooperació, Alfons Escoda, feia una crida a la participació en la campanya Coopera amb Haití impulsada per diverses entitats i l'Ajuntament i que tindrà el seu punt culminant demà en l'acte central celebrat pel matí a la plaça de l'abat Oliba i per la tarda en un concert a l'Ateneu.
La segona moció es va aprovar, però ICV/EuiA es va abstenir. D'acord a aquesta moció l'Ajuntament commemorarà cada 27 de gener el Dia de la memòria de l'Holocaust i de la Prevenció de Crims contra la Humanitat. Alfons Escoda va manifestar que a Europa van néixer l'antisemitisme i el colonialisme i va recordar la presència a la Cerdanyola del temps de la Segona Guerra Mundial d'una família jueva que havia fugit del nazisme i que va tenir que marxar de la ciutat perquè a Cerdanyola "també havia un ambient irrespirable".
La regidora d'ICV/EuiA Carmen Rebollo va demanar la incorporació d'un punt a la moció per considerar que només es referia al genocidi sobre el poble jueu, però no incorporava altres genocidis i crims de guerra , entre els que va esmentar els que pateixen a Iraq i Afganistan, l'actuació d'Israel sobre Palestina o els pobles indígenes. El punt no es va incorporar a la moció i finalment el grup d'Iniciativa es va abstenir.
En el torn de precs i preguntes, el portaveu del PP Manuel Buenaño va mostrar la seva preocupació pel retard en la construcció de l'estadi de futbol de la Plana del Vallès per la seva situació en terrenys afectats per l'abocador de Can Planas i els problemes que provoca això en el funcionament del Cerdanyola Futbol Club.
En el torn del plenillo, Carles Escolà, integrant de la Plataforma en defensa de la sanitat pública, va preguntar per la possible privatització de la gestió del CAP La Farigola, cosa que va negar el regidor de l'Àrea d'Atenció a les persones i benestar social. Josep Tarrés afirma que l'Institut Català de la Salut planteja un canvi d'organització interna amb més capacitat de gestió en els professionals, però en cap cas privatització. Cerdanyola.info
No hay comentarios:
Publicar un comentario