La Guerra del Francès a Montcada

Ahir es va celebrar a la Fundació Cultural Montcada, una xerrada-col·loqui a càrrec de Gabriel Gil i Gil, assidu col·laborador d'els Quaderns que edita la Fundació i estudiós coneixedor de la repercussió que va tenir La Guerra del Francès a Montcada, tema sobre el qual va tractar la xerrada, que encara que amb poca assistència de públic, sí va ser molt participativa en el col·loqui.

En 1810 José Bonaparte va decretar el català com idioma oficial, esperant la col·laboració de la payesía catalana, obtenint el seu rebuig ja que la baixa preparació militar de l'exèrcit va crear un sentiment contrari cap als francesos que robaven tot el que trobaven al seu pas, de manera permissiva pels seus comandaments.

El 1812 quan l'Exèrcit Francès va envair Espanya en un document datat a Mollet i escrit en francès i català, el General Governador de Barcelona, Maurici Matier, va tenir un reconeixement cap a la llengua catalana, cosa estranya ja que gairebé tot s'escrivia en castellà, s'intentava crear una relació amistosa amb Catalunya, la ciutadania gairebé desconeixia el castellà. Els francesos no van tenir en compte amb “el seny català” i el sentiment religiós dels catalans.

La burgesia catalana queixosa dels francesos deia “Volíem il·lustració i ens han enviat un exèrcit” Assistents al col·loqui van recordar frases que val la pena no oblidar: “La ideologia i el pensament no el pot destruir cap exèrcit” i “Un poble que oblida la seva Història, està obligat a repetir-la”, aquesta última frase de Churchill.

AL seu pas per Catalunya, l'Exèrcit francès, va practicar la política de “terra cremada”, cremant esglésies i símbols de catalanitat, així com executant a infinitat de persones, per exemple al Bruc, en Can Massana van afusellar a més de 400 persones i es deia que per cada francès mort per la resistència moririen sis catalans.

Montcada va tenir molta importància en l'ocupació de Barcelona, tant per la seva situació geogràfica com pel subministrament d'aigua a la gran ciutat.

Guerrillers com El Sastre de Montmeló i uns altres van ajudar a Can Sant Joan a la seva lluita contra l'exèrcit francès on en el lloc que avui és el carrer Bateria, es va instal·lar unes peçes d'artillería ja que des de Ciutat Meridiana la guerrilla atacaven La Mina per a tallar el subministrament d'aigua a Barcelona.

Texto: Pepe Martínez